Del Museu Larco; m’han agradat vàries coses, a destacar: l’ubicació del mateix, a
una casa colonial, molt bonica i ben
adaptada, pel fi q alberga
La
disposició de les obres d’art exposades, de manera pedagógica i molt didáctica.Dels
objectes, expossats, sobretot els “HUACOS.:eròtics i retratos. “QUIPUS”¡
veritables obres d’ingenièria!.Jo, de manera un tant atrewvida, els he comparat
amb els UBS, actuals.¡M’han encantat ¡ L’orfebreria, ¡impressionant precioses
joies, antigues!Plenes d’actualitat, i segurament d’on beuen, els disenyadors
actuals !els panels informatius, molt complets I ben interessants. ¡ Et sitúen
perfectament ¡No hi erem, massa visitants;però tampoc, El museu, et dona la
sensació d’agobio, está molt ben disenyat.No podia mancar, per supost,
l’intervació española de la colonització.Hi ha un espai, dedicat a la sincronització,
entre el q hi havia ací, quand, va arrivar, el Sr Colom i els habitants q, ja
hi eren, q m’ha encantat. Dona, una bona impressió de com els habitants d’allí
i els colonitzadors, tant uns com altres, tingueren q fer una bona
adaptació Com exemple.
Hi havia una
Verge de l’escola asteca, q, al veure-la, se me va representar ,la Verge del
Rocio, nostra. També, a nivel personal,
igual, us sembla, un atreviment,doncs, no ho puc asegurar, a ciència certa
;però m’he endut l’impressió q els pintors Cubistes i adhuc els mateix ,genials
,Picasso, Miró,Tàpies i d’altres, potser, han begut d’aquestes fonts, ancetrals
.
Després
de la visita ¡ preciosa ¡ hem anat a dinar. Hem dinat a un bonic restaurant,
“PARDOS” mirant el Pacific ¡ qué il·lussió. ¡ No l’havia vist mai ¡ El dinar,
com correspón, ha estat peruà, total ; ¡ molt bo ¡ Com,manen els costums
peruans de les viandes, hem menjat pollastre
a la brasa, una amanida, amb “palta” (aguacate, per nosaltres ). Beterraga,
carlota, tot al vapor (remolatxa, rábanos, li diem, nosaltres ( i dues clases
de salseta: “d’ají i, tártara “¡excel·lents
¡ no he menjat massa, per no pasarm’en, en 1er lloc, però tb, pq els postres,
m’encanten, i no volia quedar-me sense, menjar-ne. El pastís, q he demanat i
compartit, amb Bertha i Félix; ha estat un souflée de Lúcula, planta peruana,
de grans propietats nutritives ¡excell·lent, pastís ¡ Ah, i tot el dinar amb la
famosa “ Chicha peruana”.En fí, un
dinar excel·lent, i no sols pel menjar, q tb, sino, més q res per la bona
compañía;tant Bertha, germana de l’Edgard, com el seu marit,Félix, no savien q fer-se, amb mí. ¡tot eren atencions
i detalls, molt bonics MOLTES GRÀCIES BERTHA I FÉLIX, HA ESTAT UNA ESTONA
GENIAL ¡ Després, hem fet un petit, tomb per la ciutat, per arrivar a casa i
descansar, q tb ho hem de fer, precís.
Jo
normalment, tinc bona resistència, i mesurar l’esforç em costa, bastant,
sobretot des de els ictus soferts. En defintiva una preciositat de dia, viscut
amb joia, emoció, i una bona dòsis dòsis d’estima ¿Puc demanar, més ¿
Veritablement, crec q no, donar gràcies a Dèu, per lo q m’estima i em regala
cada moment de la meua vida¡ GRÀCIES, DÈU MEU, PER LA JOIA DE LA VIDA ¡
No hay comentarios:
Publicar un comentario