NIT FOLCLÓRICA, BRISAS DEL TITICACA

Evidenment, les activitats i les coses, és programen, i després, sobre la marxa s'acoplen, unes vegades ens ixen bé i d'altres menys bé.Lo q realment considere oportú, és veure el costat positiu de les coses. En aquest contexte, els amics peruans q he fet ací, i q ja eren amics d'Edgard i q tb amb altres amics espanyols q han pasat per ací, tb, ho han fet.

Doncs són bona gent. Havíem previst, fer-me, un acomiat . Totes aquests coses s'han de programar i en temps; per tant Ho ferem i reservarem una taula.Perú, és un país ric a nivell de folklore i d'altres manifestacions artístiques.Junt a donya Elsa, mare d'Edgard, Rocio del Pilar, germana,i Walter i Vicky ho prepararem pel meu acomiadat pel dia 25 d'octubre.Per tant, encara q, per diferents motoius el meu retorn, s'ha retrasat.L'acomiadat ja està fet.L'asociació cultural "BRISAS DEL TIQUITACA" Té des de fa 51 any, aquest local i cada nit,va fent un espectacle, preciós ple de colorit. Estéticament ¡genial !Les coregràfies, molt boniques i ben representatives del Perú;evidentment, unes més q altres, peró la majoria, en van parèixer molt boniques. Els peruans, els encanta ballar i l’escpectacle, està configurat, de la següent manera. Intercal•len, les actuacions de balls populars, amb música sobretot crïolla, en la q les persones puguen ballar. Evidentment, jo no vaig ballar per varis motius, 1er i principal, perque les meues condicions físiques no m’ho permeteixen, ien 2ón lloc pq no he segut mai de ballar. Ara aixó si vaig gaudir i molt de veure com les persones, q estaven allí, ballaven i molt, Edgard, Rocio del Pilar, Walter, i Vicky, ballaren imolt.Jo m’encanta observar, i gaudia de com les persones ballaven i es divertien. Ademés a la taula, s’estava cómode i molt bé. Es prenguerem un “pisco-souer “ i uns fruïts secs, mentres estavem allí ho passarem d’alló millor.

 Totes les dances m’agradaren, peró, especialmente la dansa marinera, q la fa una parella d’enamorats i tb la dansa dels cabalitos de totora, q em va agradar ademés de per la seua bellesa , ritme, vestuàri i escenogràfia, per un altre motiu ben diferent.Perque, hi ballava un xicot amb “síndrome de dow” Ho feia molt bé i la seua sonrisa era especial.Per a mi, va ser molt bonic, veurea aquest joveamb una deficiencia integrat en el grup de ball.La sala, estaba bé, res de l’altre món, la veritat, encara q pels peruans limenys, fora “el no va más” A mí, personalment, en va semblar prou normaleta, aixó si,neta i ordenada En algún momento, us he comentat q els peruans són molt creients i a l’entrada de la sala, en una urna hi havia una imatge en la q tinc una foto. És la patrona de Puno,La Mare de Dèu de la Candelària.Ja q el grup organitzador es “punense” i s’amparen baix la seua protección.Va er una bonica i original vetl•lada, encara q cansada. A les 3 de la matinada hora peruana em gitava, ja en Espanya, estaveu a punt de dinar quasi.Les diferències horàries són enormesi costen d’entendre ¿veritat?